RECORREGUT LLARG:
RECORREGUT CURT:
Substituït pel port de "La Canal" i va agafar més protagonisme tota la vall de Isabéna.
Comencem pel principi, aquest es l'Hotel on ens vàrem dormir els dos dies, en mig del poble de Graus. Hotel Lleida.
Anem a buscar la documentació i els dorsals al pavelló esportiu.
I el mallot de regal...
La tarda del divendres vàrem fer la visita turística per la població de Graus, aquesta és la plaça major:
No sé si us recordareu d'un anunci de pasta italiana, concretament de la marca Giovanni rana, en el qual sortia al balcó perquè inventava una varietat de pasta, doncs es va fer des de el balcó d'aquesta façana.
Bé, arriba el dissabte, aquí a punt de marxar des de l'Hotel cap a la Sortida.
El dia es presenta calorós, molta calor al final vàrem superar els 30 graus, en Josep S. es va fondre 5 bidons i jo quatre.
Sortim direcció Capella per pujar el primer port que és el Port de Laguarres per continuar cap a Benabarre.
de pujada
.gif)
de baixada
La baixada amb l'asfalt amb no molt bones condicions, amb una mica de bonys que feia que tinguessis d'estar ben agafat al manillar.
Un cop a Benabarre carretera nacional, asfalt perfecte i a volar, adrenalina pura...
Fins a Graus on pugem el coll de La Canal cap a La Puebla de Castro, de 5 quilòmetres amb un desnivell entre el 5 i 6% i de tornada cap a Graus per la N-123 cap el quilòmetre 60.
Tornem a passar per davant de l'Hotel on ens varen tornar a rebre tota la gent del poble i especialment les nostres animadores de la Penya Cit, La Nuri, la Tresa i la Rosa.
Llavors anirem per la vall de Isábena en la A-1605, per pujar el port de la Bonansa, un cop a dalt els de la llarga aniran cap el coll de Fadas i el coll de Espina i els de la curta finalitzen el port en el poble de Serraduy, entrem per una carretera estreta amb força desnivell, que per en Josep i per mi ens porta a recordar la pujada del Portalet en la "Treparriscos" i un cop al poble enfilem de tornada el trajecte cap a Graus amb forces tobogans.
En "Towers" continua endavant amb aquest ports:
un cop fets els ports cap a Graus els 50 quilòmetres que faltaven...
Un merescut dinar de pasta amb les seves corresponents cerveses.
Bona marxa, ben organitzada, paisatges macos, bons avituallaments i amb la mesura justa de duresa per patir i gaudir a l'hora del ciclisme, la recomanem per tornar a fer-la en un futur... potser l'any vinent!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada